He acabat de rellegir Thg i la veritat és que m'ha impactat més que l'altre cop(és a dir fa uns 3 anys). Crec que és perquè he crescut,madurat...
En fi, m'ha impactat tant que no he pogut dormir hi he hagut de escriure un fanfic a wattpadd(si, sóc rara).
M'agradaria que miresiu a veure què tal és (@Vianastark)
Thg m'ha impactat tant (altre cop) que ha passat per sobre de divergent (crec que anteriorment va guanyar divergent perquè no era plenament concient del que arribava a dir Els Jocs de la Fam, definitivament són un dels millors llibres que he llegit)
Bé això és tot!
divendres, 11 de setembre del 2015
dijous, 10 de setembre del 2015
Requiem- Lauren Oliver
Requiem és el tercer llibre de la trilogia de Delirium, al meu parer és un dels millors llibres de la trilogia. M'ha agradat molt sobretot el final i la reflexió que fa la Lena
Requiem reprèn l'historia després de l'atac terrorista als curats. Després la Lena torna amb tots els altres al bosc, i hi torna també amb un nou noi, en Julian.
Amb els altres incurats sembla que la protagonista pren una relació amb en Julian però l'aparició de l'Alex li capgira tots els sentiments. És convenç de que no sent res per ell, però és obvi que si.
Durant gran part de l'historia es dediquen a preparar atacs contra el govern i enmig de tot aquest batibull l'Alex aconsegueixen aclarar els seus sentiments però,fuig
fuig. Deixant tot darrera a una nova noia que va arribar ferida i a ella.
A portland la Hana es casa amb el fill de l'alcalde, però ell amaga un gran secret. Naturalment la Hana ho descobreix però amb el risc de perdre la vida.
La Lena i els seus planegen entrar a Portland i ho fan. La Lena va a buscar la seva tia i cosines, però per la seva sorpresa se les troba a la zona més pobre ja que ara són unes renegades ja que la Lena va fugir. Quan va a buscar a la seva família es troba el barri en flames, la Lena s'afanya a trobar la casa nova, la veu tota escupint foc, entra al soterrani i troba a la seva cosina amagada, aconsegueix que surti.
Abans de tot això però, la Lena va a buscar la Hana però abans els guardaespatlles l'agafen ja que veuen que és una rebel, la porten a casa de la Hana, elles dos parlen i li diu on és la seva família. La Lena li diu que planegen volar pels aires la casa de l'alcalde,acte seguit s'envà.
La Hana fa que el fill de l'alcalde -que ara és alcalde- es quedi a la casa mentre ella s'envà.
Al final la Lena i la seva cosina van a enderrocar la muralla de nova construcció que duu a terme al Gobern per comvatre els rebels, però no dura ni quatre dies.
A Portland la Lena també torna a trobar l'Alex.
Finalment la Lena diu una frase que m'agrada molt: "Aquells que salten poden caure però també poden volar. És l'hora de saltar "
Només em queda l'opinió personal:
La veritat és que m'ha agradat molt el llibre i no m'ho pensava ja que els últim llibres mai m'agraden tant com els primers, però aquest m'ha encantat.
Recomano molt llegir aquesta trilogia, tots els llibres de la Lauren Oliver recomano.
Requiem reprèn l'historia després de l'atac terrorista als curats. Després la Lena torna amb tots els altres al bosc, i hi torna també amb un nou noi, en Julian.
Amb els altres incurats sembla que la protagonista pren una relació amb en Julian però l'aparició de l'Alex li capgira tots els sentiments. És convenç de que no sent res per ell, però és obvi que si.
Durant gran part de l'historia es dediquen a preparar atacs contra el govern i enmig de tot aquest batibull l'Alex aconsegueixen aclarar els seus sentiments però,fuig
fuig. Deixant tot darrera a una nova noia que va arribar ferida i a ella.
A portland la Hana es casa amb el fill de l'alcalde, però ell amaga un gran secret. Naturalment la Hana ho descobreix però amb el risc de perdre la vida.
La Lena i els seus planegen entrar a Portland i ho fan. La Lena va a buscar la seva tia i cosines, però per la seva sorpresa se les troba a la zona més pobre ja que ara són unes renegades ja que la Lena va fugir. Quan va a buscar a la seva família es troba el barri en flames, la Lena s'afanya a trobar la casa nova, la veu tota escupint foc, entra al soterrani i troba a la seva cosina amagada, aconsegueix que surti.
Abans de tot això però, la Lena va a buscar la Hana però abans els guardaespatlles l'agafen ja que veuen que és una rebel, la porten a casa de la Hana, elles dos parlen i li diu on és la seva família. La Lena li diu que planegen volar pels aires la casa de l'alcalde,acte seguit s'envà.
La Hana fa que el fill de l'alcalde -que ara és alcalde- es quedi a la casa mentre ella s'envà.
Al final la Lena i la seva cosina van a enderrocar la muralla de nova construcció que duu a terme al Gobern per comvatre els rebels, però no dura ni quatre dies.
A Portland la Lena també torna a trobar l'Alex.
Finalment la Lena diu una frase que m'agrada molt: "Aquells que salten poden caure però també poden volar. És l'hora de saltar "
Només em queda l'opinió personal:
La veritat és que m'ha agradat molt el llibre i no m'ho pensava ja que els últim llibres mai m'agraden tant com els primers, però aquest m'ha encantat.
Recomano molt llegir aquesta trilogia, tots els llibres de la Lauren Oliver recomano.
dimecres, 9 de setembre del 2015
Hola.
Aquests últims mesos he estat molt ocupada i la veritat és que no em venia molt de gust escriure al blog...Fins avui.
Avui he passat tot un dia pensatiu,he estat rellegint Els Jocs de la Fam i... Ben bé no sé quina és la raó que m'ha portat a escriure ara mateix aquest post a les sis de la matinada, però hi ha una idea que em turmenta: la similitud de la vida quotidiana del districte dotze amb la que fa menys de 70 anys regnava a aquest país... I estirant el fil m'he trobat pensant sobre el procés sobiranista actual, sé que no és el mateix però i si acaba més o menys igual? Vull dir al final tot és pau i tal però i tota la guerra que duu a aquesta pau? És cert que a la pau només s'hi arriba amb guerres?
Encara que, pensant-ho millor, estem en un altre segle, a una democràcia (encara que no ho sembli a vegades) i potser no cal patir, segurament passi el que passi passarà pacíficament.
****
En fi, canvi de tema, aquests mesos he llegit altres llibres com: L'últim de delirium,el nom del vent,el temor d'un home savi, els últims de traïció i altres que no recordo ara mateix.
Aviat faré una altra ressenya encara que amb el temps que fa que no faig cap post possiblement ja ningú llegeix aquestes frases, encara que els he escrit algun cop per algú?
-A vegades hi ha camins que hem de fer sols-
Avui he passat tot un dia pensatiu,he estat rellegint Els Jocs de la Fam i... Ben bé no sé quina és la raó que m'ha portat a escriure ara mateix aquest post a les sis de la matinada, però hi ha una idea que em turmenta: la similitud de la vida quotidiana del districte dotze amb la que fa menys de 70 anys regnava a aquest país... I estirant el fil m'he trobat pensant sobre el procés sobiranista actual, sé que no és el mateix però i si acaba més o menys igual? Vull dir al final tot és pau i tal però i tota la guerra que duu a aquesta pau? És cert que a la pau només s'hi arriba amb guerres?
Encara que, pensant-ho millor, estem en un altre segle, a una democràcia (encara que no ho sembli a vegades) i potser no cal patir, segurament passi el que passi passarà pacíficament.
****
En fi, canvi de tema, aquests mesos he llegit altres llibres com: L'últim de delirium,el nom del vent,el temor d'un home savi, els últims de traïció i altres que no recordo ara mateix.
Aviat faré una altra ressenya encara que amb el temps que fa que no faig cap post possiblement ja ningú llegeix aquestes frases, encara que els he escrit algun cop per algú?
-A vegades hi ha camins que hem de fer sols-
diumenge, 8 de març del 2015
Hey!! - Ficcions
Juro solemnament que en porto una de cap
Prometo que escriuré més ressenyes però necessito més temps!!! Gràcies Readers!! Publicaré aviat!!
malifeta feta
dimecres, 31 de desembre del 2014
TRAICIÓN- Scott Westerfeld
Juro
solemnament que en porto una de cap
La història comença plantejant un món nou, amb la població separada per els perfectes i els imperfectes , la protagonista la Tally desitja profundament que l'operin i transformar-se en una perfecta...però fa una nova amiga; la Shai i tot aquest somni desapareix... després de la "traición", una "traición" no planejada, una "traición" a "traición" mai millor dit!! ara que hi penso el títol està molt ben escollit! hahahah
La Tally, durant tot el llibre pateix una maduració i una comprensió per la gent del fum (del humo) que la portarà a fer tot allò que odiava...
El final és bastant impactant, perquè, si que acabarà com ella volia acabar, però no amb les mateixes circunstàncies que ella volia acabar, no sé si m'explico.. crec que no, meh...
NOMÉS LLEGIU EL LLIBRE! ÉS NECESSARI!
aquest llibre és el primer de la trilogia.. tinc pensat llegir-la aquest any vinent.
Ah, una altre cosa en aquest llibre hi surt un noi, en David, pot semblar molt macu però vigileu... és que m'han fet spoiler.. :C
Ah, BON NADAL ! (atrassat) BON ANY NOU (just) i BONS REIS (propers)
malifeta
feta
dissabte, 22 de novembre del 2014
MOCKINGJAY- (peli)
Juro solemnament que en porto una de cap
Ei caçadors!! avui no faré cap resseny asimplement escric això per dir-vos que finalment he anat a veure L'OCELL DE LA REVOLTA!
Només dir-vos que és un gran, increïble adaptació! molt més que En Flames!!
Tot hi que la peli és perfecta hi ha algunes coses que podrien haver anat millor com:
(ATENCIÓ SPOILER DE LA PELI SI NO L'HAS VIST NO HO LLEGEIXIS)
- Finnick: faltava donar molt més d'émfasi a en Finn, sobretot quan parlava dels secrets de l'Snow, pel meu parer tindrien de haver deixat de banda les imatges de la intrusió i haver enfocat més en Finnick.
- Johanna: com amb en Finn trobo que la Johanna hauria d'haver sortit més, sobretot quan la Katniss s'adona que no es dutxa per la brutícia que té sota les ungles.
- "Vull matar l'Snow": Per el meu parer també a faltar aquesta mítica frase a les peticions de la Catnip, encara que potser l'adjunten a la segona part!
- "El rescat d'en Peeta" : En aquesta escena també m'ha faltat Katniss ja que ella no hi sortia pas.
Ara bé... LES PARTS NO INCLOSES AL LLIBRE QUE M'HAN ENCANTAT.
- "Quan els miners van a la mina a treballar" : Aquesta escena és molt impactant perquè reflexa exactament el que pasa en aquells moments... Els miners van a treballar custiodats per els agents de la pau però llavors un xiula les notes de la rue i tots s'enfilen als arbres i fan explotar unes mines fen volar tots els agents ♥
- "l'arbre dels penjats" : la mítica cançó cantada per la magnifica Jenn... i quan l'enllçen amb la cantada per els civils revolucionaris és simplement... increïble.
Malifeta feta.
divendres, 24 d’octubre del 2014
Four-Veronica Roth
Juro
solemnament que en porto una de cap....
Four o Quatre: explica les sensecions que va tenir en Tobias abans de transferir-se a Intrepidesa, i quan va conèixer la nostre estimada Tris...Un factor molt important a tenir en compte en aquesta història és que no solament explica la relació íntima d'en Quatre i la Tris sino també les comunicacions que duia a terme amb la seu mare...
la
meva opinió : La meva opinió sobre aquest llibre és bàsicament sublim, no només t'enganxa desde la primera paraula -com Divergent- sino que et transmet cada sensació, cada emoció cada pensament del nostre estimat Quatre.
A part d'això t'adones cada vegada més que ell i la Tris són iguals però a la vegada diferents. És cert que tots dos han arribat a Intrepidesa per causes diferents però l'objectiu és el mateix, LLIBERTAT i crec que és una condició important que va "provocar" l'unió del 10 .
la gran frase:
Millor escena del llibre: La millor sense dubte és quan en Tobias i la Tris estan a l'avenc per primer cop ♥
Malifeta feta..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)