Juro solemnament que en porto una de cap
Bé aquest és un llibre en que hi ha masses emocions primer sembla que tot va bé però al final.. és bastant dolorós recordar-ho hi ha masses morts inesperades,... Molt complicat d'explicar el sentiment de dessolació que es sent quan aquella persona en que has confiat, estimat... es mor. Simplement no pots... (Suposo que la Brienne de Tarth us ho podria explicar molt bé)
Però es clar entre tantes morts també hi ha molta satisfacció amb la mort dels personatges més egoistes més cruels, més vils...
El llibre gira molt al voltant del procediment que hi ha durant la guerra a Port reial, en que es veuen les grans capacitats d'en Tyrion per intentar que el regne no s'autodestrueixi, però xocarà constantment amb la Cersei, el seu pare i alguna vegada amb el nou rei, en Joff. Tot hi que en Tyrion sempre li salvi el cul (perdoneu la expressió, però és tota la veritat).
Ara us preguntareu i en Jaime com ja sabeu està caputrat i inciarà una espècie de relació estranya amb la Brienne de Tarth... Ja ho descobrireu més endevant.
Mentrestant al Mur i a l'altre banda descobrirem que passa, que s'hi cou, que tindrà de fer el nostre estimat Jon Neu i els altres components de la Guàrdia de la Nit, entre aquests en Sam, perquè no us confongeu encara hi ha coses pitjors que els salvatges de l'altre banda del mur i això sembla que la resta de Westeros no ho enten deixant la Guàrdia a la seva mercè... Expete un personatge important que es vol guanyar el favor del mur...
Al nord mateix res mai serà al que sembla a Hivèrnia... mai...
La veritat és que aquest llibre també conté moltes revelacions que us deixeran de pedra i descobrireu les facetes de personatges que mai havieu vist, però confirmareu la seva maldat o la seva bondat o simplement descobrireu que no hi ha persones bones o dolentes simplement persones que tenen el dessitg de sobreviure al Joc de Trons.
Malifeta feta
Valar Morghulis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada